BIO

L’home de parlar tranquil, de pensament inquiet, curiós, sempre cercant, sempre investigant, sempre creixnet d’una forma o una altra. Marto es va crear com artista, va pujar, es va quedar a les altures i un bon dia desaparegué… momentàneament, es va donar uns anys sabàtics i una cura de realitat, va provar la vida i li va agafar el gust… tant que decidí no morir… ara ja fa uns anys va tenir un ictus que el deixà postrat a una cadira de rodes primer, la seva força de voluntat feu que ho canviés per un bastó i avui dia camina sense cap tipus d’ajuda; va perdre mobilitat a la mà, als braços i ha après a mostrar-nos el seu art d’una forma diferent, reiventant-se, retrobant-se, ressuscitant. Aquella frase de “el que no et mata et fa més fort” s’ha tornat realitat en el seu cas, de fet gràcies a aquell moment coneixem a l’artista d’avui, en Marto retrobant-se com a persona i com a artista transgressor, provocador, aquell que ens fa qüestionar la realitat, el que ens posa objectes quotidians o animals a llocs inuusuals o inversemblants, amb perspectives inventades, aquell que fa que reflexionem sobre el que veiem i que no acceptem simplement la realitat per ser quotidiana. Marto juga amb la digitalització de l’art, amb les textures, amb l’artesania d’aplicar sobre fotografies materials, resines, vernissos… La seva obra és particular, una vegada has gaudit d’una obra seva la pots reconèixer gairebé a ulls clucs perquè fa olor d’enigma, d’oníric, d’interrogació. Fa olor de per què i de per què no. L’obra de Marto és poesia visual.

_________________________________________________

El hombre de hablar tranquilo, de pensamiento inquieto, curioso, siempre buscando, siempre investigando, siempre creciendo de una manera o otra. Marto se creó como artista, subió, se quedo en las alturas y un Buen Día desapareció… momentáneamente, se dio unos años sabáticos y una cura de realidad, probó la vida y le cogió el gusto… tanto que decidió no morir… ahora ya hace unos años tuvo un ictus que lo dejó postrado en una silla de ruedas primero, su fuerza de voluntad hizo que la cambiara por un bastón y hoy en día camina sin ningún tipo de ayuda; perdió movilidad en la mano, en los brazos y ha aprendido a enseñarnos su arte de forma diferente, reinventándose, reencontrándose, resucitando. Aquella frase de “lo que no te mata te hace más fuerte” se ha hecho realidad en su caso, de hecho gracias a aquel momento conocemos al artista de hoy, Marto reencontrándose como persona y como artista transgresor, provocador, aquel que nos hace cuestionar la realidad, el que nos pone objetos cotidianos o animales en lugares inusuales o inverosímiles, con perspectivas inventadas, aquel que hace que reflexionemos sobre lo que vemos y que no aceptemos simplemente la realidad por ser cotidiana. Marto juega con la digitalización del arte, con las texturas, con la artesanía de aplicar sobre fotografías materiales, resinas, barnices… Su obra es particular, una vez has disfrutado de una obra suya la puedes reconocer casi con los ojos cerrados porque huele a enigma, a onírico, a interrogación. Huele de por que y de por que no. La obra de Marto es poesía visual.

_________________________________________________

Man talk about quiet, thinking restless, curious, alwayslooking, always inquiring, always growing in one way oranother. Marto was created as artist, he went up, stayed inthe heights and a good day… momentarily disappeared, tooka sabbatical and a cure for reality, proved life and took histaste… so much that he decided to not die… now a few yearsago had a stroke that left him postrad or in a wheelchair first,willpower made to change it by a cane and now walkswithout any help; He lost mobility in the hand, arms and haslearned to teach his art in a different way, reinventing itself,rediscovering it, resurrecting. That phrase of what does not kill you makes you stronger has become true in his case, in fact thanks to that moment we know the artist of today, Marto rediscovering himself as a person and as a transgressive, provocative artist, the one who makes us question the reality, the one that puts everyday objects or animals in unusual or unlikely places, with invented perspectives, the one that makes us think about what we see and that we simply do not accept reality because it is everyday. Marto plays with the digitalization of art, with textures, with craftsmanship applied to material photographs, resins, varnishes … His work is particular, once you have enjoyed a work of him you can recognize it almost with closed eyes because it smells to enigma, to dream, to interrogation. It smells of why and why not. Marto’s work is visual poetry.